Paiporta

  Pel que fa a la seua etimologia, cal observar-hi dues premisses negatives:

a)      no pot ser d’origen aràbic, segons Coromines (1995: vol.VI, 116), perquè és un nom en  P-, i amb dues p, fonema que no existeix en àrab.

b)      tampoc és de formació catalana.

   Sembla ser, doncs, un mossarabisme.  Si atenem a les circumstàncies locals del municipi de Paiporta, hi podem trobar un camí per a establir una etimologia prou consistent: en la seua ubicació geogràfica, Paiporta no és encara l’horta pròpiament dita sinó que està entrant-hi pel barranc de Torrent avall. D’on podem deduir un origen del llatí PROPE HORTAM, ‘prop de l’Horta’, ‘arran d’horta’.

   Tot atenent a l’evolució fonètica del mot podem dir que propiórta (de PROPE HORTAM) esdevingué proiporta. Quan s’accentuà l’arabització del País la primera r, ja atacada per dissimilació davant l’altra, desaparegué del tot perquè els arabòfons eren incapaços de pronunciar un grup inicial de consonant més líquida (FRAGA > Afraga, és un altre exemple). L’àrab tampoc admetia el diftong oi ja que només ai era diftong admés en llur sistema fonètic, per això es produí el canvi de Poip- a Paiporta.